Quim Cervera
ESTATS D'OPINIÓ

Dificultats dels moviments socials

Anem observant des de fa anys el pes i la importància social dels moviments socials. Fins i tot reben més acceptació i credibilitat que els partits polítics. I possiblement estan més lliures de condicionants provinents dels aparells dels partits i de les pressions dels interessos econòmics i de poder, tot i que, com humans que són, no se n’alliberen del tot. Ens podem fixar en els moviments ecologistes, feministes, pacifistes, els d’emancipació nacional, el moviment obrer, els que treballen per una altra globalització, les anomenades “marees”, els moviments de joves, de gent gran, per reivindicacions veïnals, locals, etc.

Les seves accions, manifestacions, jornades, tallers, xerrades, seminaris, taules rodones, manifestos, vagues... són abundants i cada dia en trobem en els mitjans de comunicació. Ara bé, ens podem preguntar: tants esforços, tantes confluències d’energies humanes, personals i col·lectives, tenen efecte? Dona la impressió que hi ha un abisme força gran entre les dedicacions, moltes d’elles voluntàries, i els resultats. No serà que els grans poders mundials tenen prou força per frenar les empentes dels moviments socials? No serà que els estats, vinculats a interessos econòmics, amb suport dels grans mitjans de comunicació i al servei de les grans empreses financeres i multinacionals utilitzen els seus jutges, policia i exèrcits per anorrear o, si de cas, marginar els moviments socials que posen en qüestió el sistema capitalista en procés de col·lapse? La democràcia i aquests moviments socials posen en qüestió el sistema capitalista i transparenten les seves esquerdes. Posen a flor de pell les seves bases destructores o fan notar -en diferents aspectes i àmbits- com el sistema està fonamentat en la reproducció de la depredació de la natura i de la desigualtat i de la pobresa.

Per posar un exemple: el moviment per l’autodeterminació del poble català (o de l’escocès o del cors, o d’altres) té moltes dificultats per obtenir resultats vinculants, i transita entremig de molts dolors personals i socials, tot i haver convocat centenars de milers de persones, diverses vegades, al llarg de deu anys. Està essent un esforç col·lectiu considerable. Si això és així, ¿quant més costarà -i ja està costant des de fa segles- la destrucció del capitalisme com a sistema que mata vida i natura? ¿Quants poders del “misteri de la iniquitat”” es posaran en joc per impedir-ho? ¿Quantes més dificultats tindrà -quan arribin moments oportuns- el moviment d’emancipació social per instaurar un model cultural que reconegui i promogui la saviesa acumulada de la humanitat en les diverses tradicions religioses i espirituals com “ànimes-motor” del canvi en favor dels més vulnerables; un model polític de democràcia global participativa i un model socioeconòmic que ofereixi a cadascú segons les seves necessitats? (Fets dels Apòstols 2, 44-45: “Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú”). I cal tenir en compte que cada persona té les seves necessitats (som diferents) i cal satisfer-les totes des de les més materials a les més psíquiques, emocionals i espirituals, des de les més individuals a les més associatives. Això vol dir alliberar-nos de la mentalitat de la valoració de la persona pel que posseeix o pels mèrits adquirits o per la instrucció acumulada,i partir del que realment és i necessita. Pa, treball decent, habitatge digne, descans, educació, lleure sa, cultura i espiritualitat per a tothom!

 

Quim Cervera
Membre de la junta de Justícia i Pau Barcelona