Marc Grau i Grau
ESTATS D'OPINIÓ

Justícia, justícia social i justícia restaurativa

El concepte de justícia és complex. Només cal mirar el nombre d’entrades en el diccionari. La dificultat conceptual no ens ha d’impedir seguir fent un esforç per diferenciar nítidament diferents accepcions, ja que aquestes ens poden portar a una comprensió més clara de la realitat social i, millor encara, de possibles vies i mecanismes per millorar aquesta realitat social.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans comença amb tres accepcions de justícia: 1) virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat (practicar la justícia); 2) allò que s’ha de fer segons dret i raó (fer justícia), i 3) exercici de la justícia per qui n’està encarregat (administrar justícia). Aquest últim punt, administrar justícia, és clau. Com s’ha d’administrar la justícia? Podem recórrer a l’art. La Dama de la Justícia (femenina) és representada amb tres grans símbols: la balança (equilibri), l’espasa (el poder de la raó) i la bena als ulls (imparcialitat).

La bena als ulls és una molt bona manera d’il·lustrar, de simbolitzar, la no-preferència en el jutjar, en l’administrar justícia. El codi penal, o el poder judicial, no poden fer diferències per classe, sexe, origen i tantes d’altres coses. No es poden treure la bena. Una cosa ben diferent és si ho aconsegueixen i quins factors ho impedeixen. El principi d’igualtat regeix la justícia.

No obstant això, no ens podem quedar en aquest únic principi. En l’administrar justícia, Aristòtil ja parlava de justícia distributiva. Rawls, molt més recentment, de justícia com a equitat. John Rawls (1921-2002), en la seva teoria sobre la justícia, afegeix després del primer principi d’igualtat un segon principi: el principi de la diferència. Aquest principi es divideix en dos punts: a) totes les posiciones han d’estar obertes a tothom (igualtat d’oportunitats), i b) cal acceptar o mantenir o fomentar diferències socials que beneficiïn els menys afavorits. Una fórmula podria ser a partir de la política social. Per tant, si la justícia se simbolitzava amb la bena els ulls, la justícia distributiva d’Aristòtil, la justícia com a equitat de Rawls o la justícia social d’avui s’haurien de presentar sense la bena. És una dama justícia que hi veu. I és la seva visió la que li permet reconduir injustícies socials. La justícia social neix perquè hi ha injustícies socials, és a dir, injustícies que emergeixen per la manera com ens organitzem socialment.

En un tercer lloc hi ha un altre tipus de justícia interessant que també es trauria la bena dels ulls i penso que també l’espasa: la justícia restaurativa. Aquesta forma de justícia vol donar resposta als fenòmens delictius mitjançant la reparació, compensació, restauració dels possibles danys que hagin patit les víctimes, els delinqüents i la comunitat en general. L’objectiu de la justícia restaurativa és retornar la víctima i el delinqüent com a membres complets, plens, a la societat. Òbviament no és una empresa fàcil, però això no ens ha d’impedir realitzar l’esforç. Veus com la de Daniel Van Ness proposen quatre etapes per aconseguir la justícia restaurativa: la trobada, la reparació, la reintegració i la inclusió.

Són breus i limitats exemples de nocions complexes, però alhora una invitació per seguir reflexionant sobre aquestes idees cabdals. Que la seva comprensió i la seva vida en paral·lel ens permetin entendre un administrar justícia d’una manera més rica que ens porti cap a una societat més sana i fraterna.

 

Marc Grau i Grau
President de Justícia i Pau Terrassa