Núria Carulla
ESTATS D'OPINIÓ

La nova normalitat no és tan nova

Tothom ha quedat impactat per aquesta pandèmia que ha trastocat la vida quotidiana del món sencer i els plans de futur per uns quants mesos o algun any. Ha sigut una patacada general, i amb una gravetat extrema per les persones que han perdut la vida, per les que encara estan en risc de perdre-la i pels qui que han estat treballant i treballen atenent els serveis essencials, sanitaris, de neteja, de transport, dependents de comerç, serveis de seguretat, etc. A més de les situacions d’emergència lligades a la pandèmia, s’han de tenir en compte els efectes col·laterals a l’educació, a l’assistència sanitària habitual, al món del treball que inclou evidentment el món de la cultura i l’espectacle.

Paradoxalment, aquesta aturada obligatòria ha estat un drama i al mateix temps un cert respir. Un drama per a totes les persones, a banda dels afectats per la malaltia, que han estat confinades i que no ho han pogut viure en condicions dignes, en habitatges massa petits i sense espai suficient per a tots els qui hi vivien. Per altra banda, hi ha hagut un respir en les condicions ambientals i naturals que ens han fet somiar que, canviant els hàbits, podem anar restaurant el nostre planeta ferit.

Tot i que la pandèmia ha estat i és global, hi ha hagut governs negacionistes que no han volgut adoptar mesures de protecció de la seva població, amb l’objectiu principal de no aturar l’activitat econòmica i evitar una crisi i un retrocés en la seva influència a la regió. Hi ha hagut però, una activitat, a banda de les essencials, que no ha parat ni un moment: les borses. Jo no hi entenc gaire, però malgrat les xifres de contagiats i de morts, i davant de paralització de l’activitat, hi havia dies que la borsa augmentava els seus índexs i reflectia guanys. Davant del patiment i les desgràcies de la majoria, sempre hi ha una resta que hi surt guanyant. Tal com està organitzat el nostre món, guanyar diners a costa del que sigui és la norma imperant, per tant, la realitat no és bona ni dolenta, és tan sols rendible o no.

No només les borses no han deixat d’actuar. Les grans empreses multinacionals no han parat la seva activitat ni ha disminuït la seva presència en les zones extractives, agroindustrials i demés. Durant la pandèmia hi ha hagut molta invisibilitat de les actuacions d’aquestes empreses. Han seguit actuant impunement en molts països, sense respectar els drets de les comunitats residents i malmetent el medi natural i ambiental. En temps de pandèmia, no han cessat d’assetjar comunitats que estaven més vulnerabilitzades si pot ser, no han parat de reclamar a través dels tribunals d’arbitratge milions de dòlars en compensació, en el cas de no poder seguir endavant amb la seva activitat industrial, que contaminava i provocava desplaçaments forçosos o desviament de rius vitals per a la vida dels residents, sense que aquests rebessin compensació ni millora de la seva vida.

Certament, l’alegria de la sortida del confinament es veu enterbolida per un futur incert. Aquests dies, a molts entrevistats pels mitjans de comunicació se’ls feia la pregunta de si sortiríem millors d’aquesta pandèmia: hi havia respostes de tot tipus. Alguns apuntaven que aquestes situacions ens ajuden a pensar i a conèixer més a fons les nostres debilitats i aquest és un pas important per posar-hi remei. Ara bé, hi ha remeis que es poden assumir a nivell personal, amb aquests ja podem començar; hi ha remeis que només es poden assumir a nivell col·lectiu i a aquests cal buscar-hi aliats; i hi ha remeis que només es poden assumir a nivell estructural: aquests són molt més complexos, però no impossibles. Sempre hi ha passos que es poden fer per assolir-los.

Per avançar en una evolució més justa a nivell estructural, que millori la vida quotidiana de tothom, el món del treball i que hi hagi una millor gestió dels recursos i dels serveis, el coneixement de la realitat és fonamental. Aquest coneixement ha de ser contrastat i ben informat per tal que il·lumini les nostres actuacions i determini les nostres responsabilitats individuals i col·lectives. La pobresa de molts és fruit de l’acaparament d’uns pocs. 

Per col·laborar en aquest coneixement i reflexionar conjuntament com crear un futur més just, s’està celebrant a Barcelona de manera virtual el Fòrum mundial de les economies transformadores. Hi ha diversos debats i actes sobre la manera de transformar les relacions econòmiques i socials per avançar en la justícia i els drets humans. Entre d’altres, el dilluns 29 a les 18.30 h. hi ha una trobada per presentar propostes per a una Economia per a la vida en la que s’abordaran la fiscalitat justa, el deute extern i la Renda bàsica universal. El dimarts 30 a les 18 h., el grup d’empresa i drets humans de LaFede.cat i la Taula per Colòmbia presenten la web Alerta DH, un web que recull casos de vulneracions de drets humans per part d’empreses multinacionals arreu del món. També es presentarà el llibre “A donde va el capitalismo español” d’Erika González i Pedro Ramiro, d'OMAL.

La denúncia dels mals ocasionats per actuacions humanes i empresarials i les propostes d’un futur més just per a tothom són accions col·lectives necessàries per una veritable nova realitat. Estructuralment, la nova normalitat sembla que es vol assemblar massa a l’antiga, potser l’única diferència seran les mascaretes, però a nivell personal i col·lectiu tenim oportunitats importants amb els coneixements i experiències adquirides en aquest temps excepcional.


Núria Carulla
Membre de Justícia i Pau