COMUNICATS

La tortura segueix sent un tabú que obstaculitza la seva investigació i perpètua la impunitat

Avui, 26 de juny, Dia Internacional en Suport a les Víctimes de Tortura, diverses entitats, entre les quals es troba Justícia i Pau, ens adherim a aquest comunicat de l'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT).
 

Comunicat de l'OMCT amb motiu del
Dia Internacional en Suport a les Víctimes de Tortura


Ginebra-Brussel·les-Madrid-Barcelona, ​​juny 26 de 2020 - En el marc del Dia Internacional en Suport a les Víctimes de Tortura, l'OMCT lamenta la persistència del tabú entorn de l'existència de la tortura i els maltractaments a Espanya i reprova els patrons de criminalització i estigmatització existents contra els que denuncien aquesta violació dels drets humans.
 

La celebració el 26 de juny del Dia Internacional en Suport a les Víctimes de Tortura té per objectiu posar en primer pla la dignitat de les persones que han patit tortura o maltractaments, així com assegurar que els Estats compleixen les seves obligacions de rehabilitar i reparar degudament a les víctimes i de posar fi a la impunitat. No obstant això, la manca d'un reconeixement públic a Espanya de l'existència d'aquesta pràctica impossibilita tot procés de dignificació de les víctimes, en tant que nega una realitat que, si bé no és sistemàtica, persisteix en l'Estat espanyol.

En aquest sentit, des de fa dècades, tant organitzacions de la societat civil com mecanismes internacionals i regionals de drets humans han documentat múltiples situacions de tortura i maltractaments que es produeixen a l'Estat espanyol, la major part d'elles donades en situació de detenció, en el context de mobilitzacions socials o en el marc de les polítiques migratòries espanyoles (1).

El Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides ha criticat durament el règim de la detenció incomunicada a Espanya, així com la cultura de la impunitat al voltant de les pràctiques de tortura i maltractaments i la persistència de la violència de gènere. Així mateix, ha expressat en diverses ocasions una profunda preocupació per la falta de regulació deguda del delicte de tortura; per la pràctica de retorns forçosos de persones en situació de migració, així com per les condicions d'insalubritat i amuntegament detectades en els centres d'internament temporal de persones migrants. Aquest Comitè ha subratllat, a més, que l'absència d'investigacions sobre els crims de tortura ocorreguts durant la dictadura franquista perpetuava la impunitat i suposava un greu impediment en el procés de rehabilitació de les víctimes.

Les organitzacions signants lamenten constatar, però, que en el debat públic la persistència de la comissió d'actes de tortura segueixi sent un tema tabú, com ja va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre la qüestió de la Tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, Theo Van Boven, el 2003.

En aquest sentit, l'OMCT ha pogut advertir que les persones i organitzacions que treballen per l'erradicació de la tortura i dels maltractaments a Espanya a través de la documentació i la denúncia d'aquestes pràctiques no només continuen sense obtenir un reconeixement públic per la tasca que realitzen, sinó que, de vegades, són fins i tot sotmeses a processos d'estigmatització, criminalització i judicialització pel seu treball en defensa dels drets humans.

Per exemple, el 2016, el magistrat de Prada va enfrontar una petició de recusació davant l'Audiència Nacional després de denunciar públicament haver constatat una insuficient investigació d'alguns casos de tortura a Espanya al llarg de la seva carrera professional. A més, el llavors ministre de l'Interior va qualificar les paraules del Magistrat de Prada d'"indignes" i ha instat el Consell General de Poder Judicial a prendre mesures contra el magistrat (2). Dos anys més tard, l'Institut Basc de Criminologia va ser reiteradament desprestigiat i desacreditat per diversos partits polítics i sindicats policials després de la publicació d'un rigorós estudi que documentava els casos de tortura i maltractaments al País Basc entre 1960 i 2014 (3).

Aquest mateix any, el Sistema de Registre i Comunicació de la Violència Institucional (SIRECOVI) (4) va publicar un informe sobre casos de violència institucional comptabilitzats a Catalunya entre 2016 i 2018, la qual cosa va generar una campanya d'estigmatització en contra seva per part d'alguns sindicats de funcionaris penitenciaris. A més, avui dia, segueix obert un procés judicial contra el director del SIRECOVI, el Sr. Iñaki Rivera, denunciat per aquests sindicats en 2018 per presumptes difamacions, després d'haver assenyalat en un programa de la televisió pública catalana l'existència de maltractaments i tortures en el sistema penitenciari català (5).

Les nostres organitzacions lamenten profundament aquestes situacions. En primer lloc, la tortura és una de les més greus vulneracions de drets humans. En segon lloc, la labor dels que monitoren i denuncien els casos de maltractaments i tortura serveix de salvaguarda per a les persones en situació de més vulnerabilitat. Referent a això, han estat aquestes organitzacions i persones defensores que, en l'actual context de pandèmia, han impulsat la presa de mesures de protecció adequades per minimitzar les conseqüències de la crisi de la COVID-19 a la població penitenciària i en les persones internes en els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE).

Estigmatitzar i judicialitzar als que treballen per l'erradicació de la tortura i els maltractaments a Espanya no només suposa un atac a la seva llibertat d'expressió i al seu dret a defensar drets humans, sinó que impossibilita la correcta rehabilitació de les víctimes i reforça la impunitat.

Per tot l'anteriorment exposat, instem a les autoritats espanyoles a reconèixer públicament l'existència de la tortura, a harmonitzar l'article 174 de Codi Penal amb el que disposa la Convenció contra la Tortura -especialment pel que fa a la prescripció i a la definició de tortura-, a investigar degudament les denúncies d'aquesta pràctica i a assegurar el compliment del dret a la reparació de les víctimes. Així mateix, sol·licitem que es prenguin les mesures necessàries per assegurar que les persones que denuncien la pràctica de maltractaments i tortura a Espanya puguin exercir el seu legítim dret a defensar drets humans sense obstruccions, sense por a represàlies i amb totes les garanties establertes en la Declaració sobre els Defensors dels Drets Humans de les Nacions Unides.
 

Signants: ACAT, APDHE - Asociación Pro Derechos Humanos de España, Asociación Libre De Abogadas y Abogados – ALA, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, Comisión General de Justicia y Paz, Comissió de Defensa (Barcelona), Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, Justícia i Pau Barcelona, Observatori del Sistema penal i els Drets Humans (OSPDH), OMCT – Organización Mundial Contra la Tortura, Rights International Spain (RIS).
 

*********

1. En 2017, la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), conformada per 40 organitzacions de la societat civil, va registrar al menys 1014 persones afectades per situacions de tortura o maltractaments a Espanya. Vegeu l'Informe de la CPDT "La Tortura a l'Estat espanyol: 2017", publicat el 7 de juny de 2018, disponible aquí.
2. Vegeu el Comunicat conjunt de l'OMCT, APDHE, Rights International Spain, Justícia i Pau i Justícia i Pau, publicat el 23 de juny de 2016, disponible aquí.
3. Vegeu Declaració Pública de l'OMCT, publicada el 29 de març de 2019, disponible aquí.
4. El SIRECOVI és un Sistema de Registre i Comunicació per a la protecció de víctimes de Violència Institucional creat i gestionat per l'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans, Centre d'Investigació de la Universitat de Barcelona (UB). Es posa en funcionament quan es rep una comunicació que una persona presumptament ha patit maltractaments o tortures en espais de privació de llibertat (per exemple, presons, comissaries de policia, centres de menors o centres d'internament d'estrangers) o en la via pública per algun/a agent de l'autoritat.
5. Vegeu Crida Urgent de l'Observatori (OMCT-FIDH) de 22 de juny de 2020, disponible aquí.