Àngel Miret
ESTATS D'OPINIÓ

No oblidar

El dia 21 de novembre un indigent va ser ferit greument per un agent de la guàrdia urbana de Barcelona en engegar-li dos trets, un dels quals va impactar a l’abdomen mentre que l’altre es va perdre. El motiu al·legat per la guàrdia urbana és que aquesta persona es va abraonar damunt d’ells amb un ganivet de grans dimensions amb intenció d’agredir-los. En Marjan va estar a punt de morir i encara avui es troba hospitalitzat. Aquest és el titular.

Ara, passat un mes d’aquest incident, es poden fer ja algunes concrecions dels fets esmentats:

La persona tirotejada era un hongarès que només s’expressava en anglès i que, segons les manifestacions dels veïns de l’edifici on demanava almoina de forma passiva des de feia més de sis mesos, de la perruqueria, de la llar d’infants i del petit supermercat ubicats a l’entorn d’aquest edifici, i també dels treballadors de la Fundació Arrels que en feien el seguiment, no va manifestar mai cap mena de comportament violent o agressiu ni va generar cap tipus de molèstia. No hi ha hagut ni una sola veu del veïnatge contrària a aquesta consideració.

El ganivet que portava en Marjan -que porta un braç en cabestrell- era el que utilitzava per menjar i el porta habitualment embolicat.

Dels vídeos gravats se’n desprèn clarament que en Marjan va ser perseguit i acorralat per una àmplia dotació de guàrdies urbans sense que, a hores d’ara, se’n conegui el motiu precís més enllà d’una suposada denúncia sobre uns fets que ningú no ha vist, i que l’agent que dispara baixa d’una furgoneta policial amb la pistola a la mà i a punt de ser utilitzada.

A l’hora que es van produir els fets -18,30- el Passeig de Sant Joan està ple de gom a gom. El segon tret es va perdre. Això vol dir que va rebotar contra la paret i que podia haver ferit qualsevol transeünt.

Des de Justícia i Pau, sens perjudici que es finalitzin les investigacions judicials que corresponguin, volem manifestar el següent:

És legítim que ens preguntem, tot i que a hores d’ara no obtinguem resposta, per què es va posar en marxa el fort dispositiu policial sense que ningú del veïnatge hagués vist cap mena de comportament agressiu ni d’amenaça per part d’en Marjan.

També ens podem preguntar si l’actitud de la guàrdia urbana hagués estat la mateixa si, en lloc de ser un indigent, la suposada denúncia que va comportar el dispositiu policial s’hagués fet contra un ciutadà barceloní dels dits “normals”.

L’ús d’armes de foc per part d’agents de la policia ha de ser un darrer recurs per a casos d’extrema gravetat i no sembla que les circumstàncies fossin aquestes.

Cal preguntar-se si tots els agents de la guàrdia urbana han de portar pistola sempre i per a qualsevol tipus de servei, havent-hi altres instruments per a la reducció de comportaments violents per part de persones, tot i insistir que no sembla que aquest sigui el cas que ens ocupa.

En qualsevol cas, els agents que portin armes de foc han d’estar perfectament entrenats per utilitzar-les només quan no hi hagi cap altra solució i amb la precisió adequada. Ens preguntem per què l’agent, un cop resolt a utilitzar l’arma, no va disparar i encertar contra un punt no vital del cos de Marjan.

Ens costa que la Fundació Arrels farà el seguiment de les actuacions judicials que corresponguin, però tots plegats no hem d’oblidar aquests fets i n’hem de fer el seguiment perquè, finalment, s’imparteixi justícia i es depurin, si és el cas, les responsabilitats que corresponguin.

 

Àngel Miret
Vocal de la Junta de Justícia i Pau Barcelona