Laura Ribera Barniol
ESTATS D'OPINIÓ

Pandèmia: desigualtat global i local

La pandèmia s’allarga. Potser més del que pensàvem inicialment. Glops d’esperança que es veuen alterats pels alts i baixos de la corba de contagis. Mesures que s’eixamplen i es contrauen gairebé setmanalment. Continuar sota l’estat d’alarma i d’altres tantes restriccions. Drets fonamentals sovint massa restringits i acorralats. Incertesa i desconcert en el demà.

Ens trobem davant d’un fet global. Són moltes les persones afectades per la situació actual. Les conseqüències de la pandèmia són afectacions multidimensionals; en l’àmbit sanitari, laboral, social, familiar, etc. No obstant això, les dificultats es veuen travessades i exaltades per altres eixos estructurals: la classe social, el gènere i l’origen o percepció racial.

L’estructura desigual d’aquest sistema fa que en situacions extremes les diferències s’agreugin. Malgrat tot, l’agreujament no és sinònim de més visibilitat de la problemàtica ni del seu origen sistèmic.

Recentment, els països del nord global, principalment els estats membres de la Unió Europea, els Estats Units i la Xina han celebrat l’aprovació i inici de la distribució de les primeres dosis de les vacunes contra la Covid-19. De nou, la vella història de sempre. La competició per obtenir un gran nombre de dosis de les vacunes té lloc, principalment, en aquests estats mencionats.

La foto següent mostra, a dia 26 de gener de 2021, el nombre acumulat de vacunes que s’han administrat a la població per cent habitants.

mapa-vacunes


Un altre mapa representant qualsevol altra situació de desigualtat seria força similar a aquest. Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut, les actuacions de la qual també podríem qüestionar en moltes ocasions, ha assenyalat els riscs d’aquesta distribució desigual de les vacunes.

Les dades de la pàgina Our World in Data mostren com, per exemple, gairebé dos mesos més tard del començament de la vacunació al Regne Unit o vint dies després del mateix inici a l’Estat espanyol, als estats del continent africà gairebé no han començat a vacunar. 

La foto mostra una situació global i mitjançant els colors i el mapa se’ns fa més evident de manera visual com és de desigual aquest sistema. El criteri econòmic és el que prima per sobre dels criteris sanitaris. Amb aquesta imatge en ment, podem traslladar la situació des del punt de vista intern dels estats pintats de blau en el mapa. No canviarà res. Malgrat que la definició i ús de criteris la premissa és la mateixa. Les classes benestants es beneficien de la distribució de les vacunes. Se’n beneficien pel fet de tenir-hi accés més fàcilment i també perquè tenen el control directe o indirecte dels mitjans de producció de tot el material que es necessita per a la seva correcta distribució i emmagatzematge. De fet, en els darrers dies del primer mes de vacunació a l’Estat espanyol, ja ha sortit a la premsa una gran quantitat de personatges, des de militars fins a polítics, que han rebut una dosi de la vacuna aprofitant el seu estatus. Dins del mateix territori hi ha altres persones que tindran moltes dificultats per accedir a la vacunació o que directament no podran fer-ho. 

La realitat global està connectada a la local i viceversa.

 

Laura Ribera Barniol
Membre de Justícia i Pau Barcelona