Marta Guerra Pintado
NOTÍCIES

Un personal penitenciari poc nombrós i llargues condemnes a les presons espanyoles i catalanes

Al darrer mes d’abril s’ha actualitzat l’informe SPACE I - 2020 (1) elaborat per membres del Council of Europe Annual Penal Statistics. Aquest informe, que es redacta cada any, conté dades sobre el perfil de les persones internes en els centres penitenciaris dels països que pertanyen al Consell d’Europa, això com informació sobre la capacitat de les seves institucions penals, el personal penitenciari, les admissions i sortides d‘interns, la duració de les detencions i els costos de les presons. Aquest recull de dades pertanyen a tot l’any 2019 fins el 31 de gener de 2020.

En relació amb el perfil de les persones internes a l’Estat espanyol podem veure que es tracta d’individus amb una edat mitjana superior als 40 anys. Un fet que posa de manifest la demografia envellida que hi ha a les presons espanyoles on les persones de més de 50 anys representen el 20,1% de la població total penitenciària. Pel que fa al gènere, els homes són majoria numèrica, ja que representen el 92,6% del total de presos. No obstant això, hi ha un nombre significatiu de dones privades de llibertat, situant l'Estat espanyol en el primer país amb més dones recluses amb una xifra de 4.322 internes. Un altre punt a destacar és l’origen dels interns. Si comparem l’índex de població general estrangera amb la població penitenciària, veiem que els estrangers, als centres penitenciaris, són el doble que fora de les presons, amb un percentatge del 28,1%. A més, aquesta situació s’accentua a Catalunya fins a arribar al 46,25%. 

Seguint amb l’anàlisi de les dades, veiem com la classe econòmica també és una variable que influeix molt en la població carcerària. Només cal veure com la majoria de delictes comesos són contra la propietat (robatoris 32% i furt 4,3%) i contra la salut (narcotràfic 17%). Aquests fets delictius estan molt relacionats amb les persones internes amb manca de recursos i que es troben en situació de marginalitat. Apuntar també que els delictes violents, que alhora són aquells amb més ressò mediàtic, i que engloben l’assassinat, l’agressió sexual, l’abús sexual i lesions, representen quasi el 20% de la totalitat dels delictes. Tanmateix, és important anotar que no s’ha donat cap fuga dels centres penitenciaris en tot l’Estat.

D’altra banda, és important remarcar l’alt nombre de suïcidis dins de les presons. Aquests representen 10 vegades més que els suïcidis que es donen en la població general. Una altra dada preocupant és que, de les 49 víctimes totals de suïcidi, 5 d’elles no tenien encara una sentència definitiva. A més, el total de suïcidis a l’estat espanyol està un 25% per sobre de la mitjana europea.

També volem destacar la gran xifra de persones recluses a l’Estat el 2020 i la imposició de condemnes molt llargues. Tal com ens mostren les dades, la ràtio de persones condemnades disminueix any rere any (reducció d’un 24% respecte a l’any 2010), però en canvi hi ha hagut un augment de persones a les quals s’han imposat penes de presó. En particular, 58.372 persones a l'Estat i 8.374 a Catalunya. I pel que fa a la durada de les condemnes, malgrat que el nombre més gran d’interns tenen sentències de penes de presó de 5 a 10 anys, cal destacar que 2.323 reclusos estan complint penes de més de 20 anys.

És important posar sobre la taula també la situació dels nens i nenes que viuen reclosos en centres penitenciaris amb les seves mares. L’any 2020 hi havia 83 infants a tot l’Estat i 11 a Catalunya. És una realitat que no hauria de ser invisibilitzada doncs estem parlant d’una edat que necessita una especial protecció pel bon desenvolupament vital de l’infant. Una bona mostra de la situació en la qual es troben aquests menors és l’exposada per Gea (2017) (2) que conclou el seu estudi amb la identificació de diversos problemes que afecten els menors que visiten els seus progenitors als centres penitenciaris de la Comunitat de Madrid. Entre ells, destaca el fet que els infants hagin de visitar a les seves mares darrere un vidre, sense la possibilitat d’escoltar-les si no és per auricular. O als vis a vis, que es donen en llocs poc condicionats i amb poca higiene. Aquests factors provoquen en els infants un rebuig per tornar als centres penitenciaris i, consegüentment, un major distanciament familiar. El problema s’agreuja quan l’infant (fins als 3 anys com a màxim) es troba intern amb la seva mare al mòdul penitenciari on es poden donar situacions de violència simbòlica i real. Un altre agreujant és que els infants de fins a 18 mesos, només reben purés i, més endavant, reben els mateixos àpats que les seves mares, és a dir, “plats de baixa qualitat i amb presència excessiva d’aliments precuinats”. (Gea, 2017)

En últim lloc, voldríem destacar el perfil del personal dels centres penitenciaris al nostre país. Aquest personal és classificat en funció de la seva tasca: custòdia (63,8%), mèdic (4,6%), avaluador (2,7%), educatiu (6,4%), formació ocupacional (0,9%) i altres (18%). Tal com es pot observar, la majoria del personal té com a funció principal la vigilància. Les dades indiquen que hi ha 2 presos per cada funcionari de vigilància, una mica superior a la mitjana europea (1,6) però s’aproxima força. En canvi, si ens parem a pensar en la resta de personal, per exemple un metge, a quantes persones haurà d’atendre? En cas que tinguéssim les dades exactes, es confirmaria probablement que són un gran nombre persones.
Com a conclusió, creiem que si es vol vetllar pel dret de l’art. 3.3 del Reglament Penitenciari espanyol aprovat el 9 de febrer al Real Decreto 190/1996, que expressa que les condicions de la presó han de ser similars a les que hi ha fora, s'hauran de gestionar amb una major diligència els problemes detectats anteriorment. 

 

Marta Guerra Pintado
Estudiant de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció a la Universitat Pompeu Fabra

____________________________

(1) Aebi, M. F., & Tiago, M. M. (2021). SPACE I - 2020 – Council of Europe Annual Penal Statistics: Prison populations. Strasbourg: Council of Europe
(2) Gea Fernández, M. (2017). Maternidad en prisión: situación de los hijos e hijas que acompañan a sus madres compartiendo condena. Papers: revista de sociologia, 102(2), 0287-310.