Laura Ribera Barniol
ESTATS D'OPINIÓ

Reflexió d'inici

Aquest any enceto el curs dels estats d'opinió i, mentre reflexionava sobre quina seria la temàtica que tractaria en aquesta primera reflexió, he fet memòria dels articles dels darrers anys. Ja en fa uns quants que col·laboro en aquest espai i n'estic molt agraïda, ja que, entre altres coses, em permet parar durant unes hores i reflexionar. Reflexionar m'ajuda a veure amb més distància el meu dia a dia, aquella realitat que m'envolta i que malauradament, en molts casos, he acabat normalitzant.

Des dels meus primers estats d'opinió que un dels temes centrals sobre el qual he anat reflexionant ha estat entorn de diverses situacions que afecten les persones emigrants. He anat compartint algunes idees entorn de situacions que considero inacceptables i que van des de la violència que la llei d'estrangeria espanyola, i europea, exerceix sobre els cossos de les persones emigrants en tercers països o en el propi fins a les conseqüències del racisme estructural, la denúncia d'injustícies que aparentment poden semblar fets aïllats però que son part d'una lògica estructural de privilegis, exclusió i justícia selectiva. I, altres vegades, he intentat fer incisió i autocrítica personal i també comunitària envers actituds, pensaments i maneres de concebre aquest sistema que tant ens beneficia a nosaltres, les persones que estem a l'altra riba de la Mediterrània.

Moltes de les opinions que he compartit al llarg dels darrers tres anys les he escrit des del sud de l'Europa Occidental. El meu transcurs per Almeria ha sigut, possiblement, l'apropament més ferotge al que és la realitat i les conseqüències de les polítiques que implementen els nostres estats europeus. Des de la meva perspectiva, he narrat el que he vist, però no el que he viscut. En altres paraules, soc testimoni d'uns fets que no em travessen directament. Quan no he pogut més, he tingut la possibilitat "d'abaixar la persiana" i "desconnectar". La duresa d'això que narro és que allò que per a molts de nosaltres és un contacte amb la realitat, per a milers de persones és el seu dia a dia.

D'aquesta situació en trec dues reflexions: d'una banda, em refermo en la importància de l'escolta a l'altre. Una escolta veritable que s'allunyi d'actituds i reflexions paternalistes. Una escolta que, malgrat que ens pugui fins i tot ferir en assenyalar les nostres mancances i privilegis, sigui motor de reflexió i de canvi en nosaltres. Una escolta que ens condueixi a la defensa dels drets de les persones, en aquest cas emigrants, tot posant el dret a la vida al centre. D'altra banda, vull acabar posant de nou de relleu la necessitat d'acabar amb les narratives que identifiquen la migració amb un problema. Aprendre a crear comunitats interculturals socialment més justes és un repte. La migració no ho és. És responsabilitat nostra canviar la narrativa.

 

Laura Ribera Barniol
Membre de Justícia i Pau Barcelona