Justícia Et Pax Europa
NOTÍCIES

Religió i societat en temps de Covid-19

  1.  La Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa (Justicia y Paz Europa) va celebrar el seu Seminari Internacional anual els dies 10 i 11 d'octubre de manera online. Van participar-hi  50 persones de més de 20 països i comissions diferents. El tema del Seminari Internacional d'aquest any va ser "Religió i societat en temps de Covid-19".
     
  2.  Un primer seminari web va analitzar les "Perspectives de la Conferència sobre el Futur d'Europa en temps de Covid-19". La Conferència sobre el Futur d'Europa havia d’haver començat al maig. A causa de la pandèmia i de la falta d'acord, encara per resoldre, entre la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, el seu calendari, agenda i detalls organitzatius encara no són clars. Un desafiament particular per a la Conferència sobre el Futur d'Europa serà la necessitat de repensar també les relacions amb els països que no pertanyen o han deixat de pertànyer a la Unió Europea i altres organitzacions europees transnacionals, com l'OSCE i el Consell d'Europa, en les quals Justícia i Pau Europa té un estatut participatiu. En particular, el vincle amb el Consell d'Europa és especialment important per al respecte de la dignitat humana i els drets humans.
     
  3. Herman van Rompuy, expresident del Consell Europeu, que figurava entre els oradors de la taula rodona, va dir que la Conferència sobre el Futur d'Europa era necessària a causa de l'impacte humà i de la catàstrofe causada per la pandèmia i també perquè el món en general ha experimentat canvis profunds i massius en els últims anys. No obstant això, creu que cal mantenir la Conferència allunyada del debat sobre les innovacions institucionals, ja que aquestes innovacions amenacen d’absorbir l'energia política i ens desvien del debat sobre les prioritats polítiques substantives de la Unió: el canvio climàtic, la nostra "autonomia estratègica", la migració, la seguretat en tots els seus aspectes, la salut, les desigualtats i la solidaritat en tots els àmbits.
     
  4.  Paulo Rangel, membre del Parlament Europeu pel Partit Popular Europeu, va dir en la seva intervenció que era necessari revisar el funcionament i les competències de la Unió Europea, especialment pel que fa a la salut i les malalties infeccioses. La Conferència sobre el Futur d'Europa constaria de dues fases, una primera part consistent en assemblees ciutadanes i una segona fase més institucionalitzada. Segons ell, ja es poden obtenir moltes millores en el marc dels tractats existents, que es van modificar amb el Tractat de Lisboa (2009).
     
  5.  El tercer orador, Damian Boeselager, diputat europeu, membre dels Verds i cofundador del partit transnacional Volt Europe, va subratllar l'afebliment de les democràcies parlamentàries i dels partits polítics tradicionals. Per tant, donà suport fermament a  la idea de les assemblees ciutadanes a escala europea, els participants de les quals serien seleccionats a l'atzar. Aquestes assemblees podrien ser un instrument, entre d’altres, per a contrarestar els sentiments de temor i  d’ansietat imperants.
     
  6. El segon seminari web va tractar sobre els actuals "Desafiaments al diàleg en la religió i la societat". Alexander Filipovic, de l'Escola de Filosofia de Munic, va presentar set  tesis  sobre l'estat del diàleg democràtic en l'era digital. Va subratllar la increïble quantitat de comunicació pública gràcies a les xarxes socials, però també l'augment d’aspectes negatius, com el discurs d'odi i les notícies falses. Va destacar el paper important de la radiodifusió pública. L'esfera pública en les democràcies necessita noves formes de regulació i especialment a escala europea. L'objectiu final hauria de ser una connexió renovada entre el debat públic i la presa de decisions polítiques.
     
  7.  Youssef Kamal El Hage, de la Universitat de Notre Dame, al Líban, va analitzar en la seva  contribució les maneres d'avançar en el diàleg cristià-musulmà en els temps de pandèmia. Va destacar en particular la importància de la carta encíclica recent del papa Francesc, Fratelli Tutti, que "està estretament relacionada amb l'històric Document sobre la Fraternitat Humana, signat a Abu Dhabi el 4 de febrer de 2019 pel papa Francesc i el Gran Imant d'Al-Azhar, el xeic Ahmad Al-Tayyeb". Va afegir que Fratelli Tutti ha sigut molt aclamada per les autoritats musulmanes com una primícia en la història de les encícliques papals".
     
  8.  L’últim seminari web es va fer el diumenge 11 d'octubre amb la conferència "Reflexions de Justícia i Pau en temps de Covid-19", que va ser pronunciada enguany per Flaminia Giovanelli, ex-sotssecretària del Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral. Es va basar en la seva experiència de més de quatre dècades de servei al Consejo Pontificio de Justicia i Paz per subratllar la connexió inseparable entre la justícia i la pau. La pandèmia de COVID-19 ha demostrat que la salut, especialment pel que fa a les malalties infeccioses, és un bé comú mundial. En conseqüència, no tenir-la en compte no només condueix a moltes injustícies sinó que també posa en perill la pau.
     
  9. En la seva assemblea general del dilluns 12 d'octubre, a la llum dels debats del Seminari Internacional, les persones delegades de Justícia i Pau Europa van triar com a tema per a l’Acció Comuna Concertada de Justícia i Pau Europa el 2021: "El futur d'Europa i de la Unió Europea - una crida al diàleg com a clau per a una transició justa".

 

Declaració final del Seminari Internacional de Justícia i Pau Europa 2020