Miquel Àngel Prieto
ESTATS D'OPINIÓ

Un pacte verd europeu o un marró per al planeta?

La situació de pandèmia ha reduït el ventall d’activitats a l’exterior, passem més temps a la llar i en parem més atenció. S’ha assenyalat que, com a resultat, la demanda de reformes o la compra de mobiliari i d’aparells electrònics domèstics ha augmentat. Aquí, proposo una concepció àmplia de la llar, que ens ajudi a pensar-la més enllà de les parets de l’habitatge, per als qui podem disposar-ne d’un, i connecti amb la dimensió política i mediambiental.
 
La paraula “llar” en català i “hogar” en castellà deriven del llatí laris foci, en referència al lloc en què es prepara el foc. El foc ens permet cuinar, escalfar-nos o mantenir-nos actius sense llum solar.

Aristòtil deia que la polis, la comunitat política, és anterior a la llar. El foc comú precedeix el que cuidem a les nostres llars i sense la polis no es podria mantenir.

La recerca de l’energia i els materials per preparar i mantenir aquest foc ha estat una tasca gairebé tan antiga com la humanitat. El repte continua, però ara som conscients que cal fer-ho sense esgotar els recursos del planeta i alterar-ne el clima. Per tant, no només la polis precedeix la llar sinó que el planeta precedeix la polis.

Els europeus som part d’una polis que anomenem Unió Europea (UE), actor clau en el procés de globalització i, per tant, en el repte de mantenir el foc sense acabar amb el planeta.

El desembre de 2019 la Comissió Europea va introduir el Pacte Verd Europeu com una manera de convertir el desafiament climàtic en una oportunitat única per a la transformació del sistema econòmic i social. Europa vol ser el primer continent en assolir la neutralitat climàtica el 2050. És a dir, substituir les energies fòssils per renovables per limitar l’escalfament global a 1,5 graus centígrads. 

El 2020, la crisi econòmica provocada per la pandèmia va generar prou consens polític per aprovar la proposta de la Comissió Europea anomenada Next Generation EU, que comprèn un fons de recuperació dotat amb 140.000 milions d’euros, dirigit a finançar la transformació. La Comissió Europea subratlla que aquesta transformació serà ‘verd i digital’ (el 37% dels fons han d’anar a la transició verd i el 20% a la digitalització). Els estats espanyol i italià rebran fins al 40% del total dels fons de recuperació.

Transició ecològica i transformació socioeconòmica sí, però, malgrat l’objectiu a llarg termini de reduir la demanda de recursos i el consum de combustibles fòssils, l’agenda verda europea manté el mateix model extractiu de mineria de matèries primeres a la UE i arreu del món.

L’estratègia industrial de la UE descriu l’eina principal del pacte verd: la digitalització. Les tecnologies digitals, com la intel·ligència artificial, el 5G, la computació al núvol i l’Internet de les coses són indispensables per a solucions climàtiques, ja sigui transport elèctric, cases intel·ligents o el treball remot. La digitalització sembla una solució neta, gairebé utòpica, però, en realitat, per fer digital la UE es requereix or, coure, liti i altres metalls.

Un estudi prospectiu calcula les matèries primeres crítiques que necessitarà Europa per al 2030 i el 2050. Es denominen matèries primeres critiques les que compleixen dos condicions: són essencials per a sectors estratègics de l’economia europea i hi ha alts riscos geopolítics associats al seu subministrament:
 
“Per a bateries de vehicles elèctrics i emmagatzematge d’energia, en comparació amb el subministrament actual, l’economia de la UE necessitarà fins a 18 vegades més liti i 5 vegades més cobalt el 2030 i gairebé 60 vegades més liti i 15 vegades més cobalt el 2050”.[1]

I la comunicació de la Comissió Europea sobre el pacte verd adverteix: “L’accés als recursos també és una qüestió estratègica de seguretat per a l’ambició d’Europa d’aconseguir el Pacte Verd. Per tant, garantir un subministrament de matèries primeres sostenibles, en particular de matèries primeres crítiques necessàries per a aplicacions de tecnologies netes, digitals, espacials i de defensa, diversificant l’oferta tant de fonts primàries com secundàries, és un dels requisits previs per aconseguir aquesta transició”.[2] 

Un pacte per la transició ecològica i la transformació, fonamentat en l’explotació de terres riques en minerals i metalls, sovint en llocs on es vulneren els drets humans, és més aviat marró que verd. A la pràctica, esdevindrà un marró per a les poblacions que pateixin els impactes negatius i per al planeta.

Entre la sostenibilitat del planeta i la seguretat de la UE, quina es prioritzarà? 

La UE ja descriu obertament l’accés als recursos com un risc a la seguretat, al qual s’ha de respondre amb una política exterior que garanteixi el subministrament i una política interior que promogui l’expansió de les zones mineres als països de la UE.

Diferents organitzacions de la societat civil denuncien que, si no s’adopten polítiques que garanteixin l'ús de tecnologies menys explotadores, el control ambiental, social i de drets humans per a projectes miners i el dret de les comunitats afectades a dir la seva, el cost de la neutralitat climàtica de la UE el pagaran les societats que viuen fora de la UE i algunes zones de la UE. Perquè la UE ja està afavorint l’expansió de l’activitat minera a les fronteres properes de la UE (Ucrainià, els països dels Balcans...) i a alguns països membres, com Suècia, França o Espanya on, per exemple, s’està projectant una explotació de liti a menys d’1km de la ciutat de Càceres.[3]

La dependència europea de les cadenes de subministrament global no és nova. La irrupció de la pandèmia va fer palès la desorganitzada recerca de subministraments sanitaris essencials (mascaretes, respiradors...).

Tanmateix, el confinament a la llar no ha de ser el model per a l’acció política de la Unió Europea. Assumir la transició ecològica requereix una visió àmplia de la polis que reconegui els drets de les llars vulnerables dins i fora d’Europa, i fomentar un canvi d’estil de vida, menys depredador dels recursos naturals del planeta. 


Miquel Àngel Prieto
Membre de Justícia i Pau Barcelona

 

----------

[1] Comunicació de la Comisisó Europea: “Resiliència de les matèries primeres crítiques: traçar un camí cap a una major seguretat i sostenibilitat”, 2020. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:52020DC0474

[2] Comunicació de la Comissió Europea: “El Pacte Verd Europeu”. 2019. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/HTML/?uri=CELEX:52019DC0640&from=EN%20

[3] https://www.elsaltodiario.com/medioambiente/aplazada-la-movilizacion-en-caceres-contra-la-mina-de-litio