Àngel Miret i Serra
ESTATS D'OPINIÓ

Vacunar les persones sense sostre

Aquests darrers dies hem vist com emergia públicament una part profundament indigna i trista de la naturalesa humana. Persones que, fent ús del seu càrrec, s’han vacunat sense que els pertoqués d’acord amb les prioritats establertes. Amb excuses lamentables: per donar exemple, pressionats pels seus col·laboradors, perquè el seu treball és essencial per a la societat, perquè sobraven dosis... Són els mateixos que històricament han acaparat queviures quan esclataven conflictes o desastres; que tancaven els porticons i es tapaven els ulls i les orelles quan hi havia trets, detencions i pallisses al carrer; que quan un suposat amic era perseguit o, simplement, malvist pels qui ostentaven el poder, li giraven la cara per no comprometre’s; que, ja durant la infància, guardaven cobdiciosament l’aigua els dies d’excussió i no en donaven a cap company. Potser també són els protagonistes del famós poema: Primer es van emportar els jueus... atribuït a Bertolt Brecht, però l’autor del qual va ser el pastor protestant Martin Niemöller.

Cada dosi de la vacuna que s’han posat  l’han pres a un treballador sanitari, un malalt o una persona gran... però és tanta la seva por i la seva covardia que en el mirall de la vida només es veuen a si mateixos.

Al seu costat hi ha, però, un col·lectiu que no té càrrecs ni influència ni poder ni diners: les persones sense sostre. Només a Barcelona ja són més de 1.200 els que dormen al carrer, en caixers o en racons de qualsevol parc, i el seu nombre no para de créixer.

Aquestes persones pateixen molts problemes de salut per la seva exposició a la intempèrie, faci el temps que faci, per la violència que sovint s’exerceix sobre elles, per una alimentació deficient, per la manca de seguiment mèdic de les malalties que pateixen, i no disposen de gairebé cap recurs: fins i tot les mascaretes són un luxe inaccessible. Entitats com la Fundació Arrels saben els seus noms i on sobreviuen.

Seria, doncs, just que com a població de risc se’ls prioritzi en els protocols per vacunar-los abans que el conjunt de la població. Algun polític es recordarà d’ells -la majoria no voten- i ho proposarà?
 

Àngel Miret i Serra
Membre de Justícia i Pau Barcelona