Marc Grau
ESTATS D'OPINIÓ

Desigualtats i esperança

En un primer moment, la irrupció de la Covid-19 va ser etiquetada de Gran Igualador. El virus no discrimina entre rics i pobres. El discurs era força compartit: tots hi estem exposats, tots som vulnerables, tots hem d’estar confinats. Per tant, no podem passejar, no podem anar a l’escola, a la universitat, no podem viatjar, ni anar als restaurants, siguin cars o econòmics. La Covid-19 ens iguala a tots, com el semàfor vermell, que iguala, temporalment, el cotxe petit i el gran.

Han calgut poques setmanes per veure que aquesta afirmació ha resultat terriblement falsa. La primera lliçó ha estat, certament, que tots som vulnerables. La segona lliçó ha estat que entre els més vulnerables la seva vulnerabilitat creixia encara més. Diferents exemples en tres grans àmbits (salut, educació i treball) poden ajudar a il·lustrar la segona lliçó.

Salut. Entre les més de 300.000 persones que ens han deixat a causa del virus, hi ha persones certament de tota condició social, econòmica i cultural. Una anàlisi més precisa ja ens indica que l’impacte en els més vulnerables ha estat molt més contundent. Als Estats Units, l’índex de mortalitat en els comtats majoritàriament de població afroamericana és sis vegades més gran que en els comtats predominantment blancs. Els efectes indirectes en la mortalitat també seran devastadors per als més vulnerables. Un estudi recent publicat a Lancet preveu la mort addicional d’entre 253.500. i 1.157.000 de nens menors de 5 anys en 118 països a causa de la reducció de cobertura sanitària i l’accés al menjar. Són paraules majors.

Educació. El 60% dels nens i nenes de primària del món, a causa del tancament físic de les escoles i de la falta d’accés a internet, no estan rebent cap tipus d’educació. Mai, fins ara, la bretxa digital havia comportat una bretxa educativa. A països on l’accés a internet és generalitzat les diferències també són importants. A Espanya, per exemple, el 97% de les llars tenen accés a internet. No obstant, entre les rendes més baixes el 9,2% no tenen accés a internet. Fet que suposa que els més vulnerables els resulta molt més complicat que l’educació, almenys la reglada, entri a casa. Tot i tenir internet, el dispositiu usat per on ens arriben les propostes educatives és important. No és el mateix usar un ordinador, una tauleta o un mòbil. I la falta d’accés a un ordinador és vint cops més alta en el cas de les famílies més vulnerables.

Treball remunerat. Certament, moltes feines s’han pogut mantenir de forma remota. Moltes d’altres no. De nou, la vulnerabilitat hi juga un paper. Un nou informe revela que les feines amb més risc són precisament les pitjor pagades i que estan desproporcionalment desenvolupades per joves, nouvinguts i persones amb un baix nivell d’educació reglada. És interessant observar el cas d’organitzacions concretes, i veure com els perfils més ben remunerats, han pogut continuar teletreballant, mentre perfils més vulnerables no han tingut la mateixa sort.

No obstant, tot i concloure que la Covid-19 lluny de ser un gran igualador, intensifica les diferències, és important no caure en el catastrofisme. Hi ha com a mínim dues grans vies essencials, la institucional i la personal. La via institucional consisteix en que els organismes pertinents siguin conscients del efecte desigualador del virus i posin en funcionament les mesures necessàries. Les Nacions Unides proposen tancar la bretxa digital, protegir els serveis sanitaris, millorar la protecció social i promoure la pau, la bona governança i la confiança. La vida personal ens interpel·la a tots. És mantenir l’esperança. Com el filòsof Ernst Bloch assenyala, podem distingir entre esperança objectiva, el contingut del que esperem, una nova normalitat més sana per tota la humanitat, i la esperança subjectiva, és l’esperança amb que s’espera, és el com. L’esperança esperant. És com esperem el contingut de l’esperança objectiva. És la nostra actitud. És la nostra mirada. Són les nostres paraules d’ànim. Són les nostres mans en moviment. Cal que tots hi posem de la nostra part per suavitzar la situació.
 

Marc Grau i Grau
President de Justícia i Pau de Terrassa