Nuria Carulla EdO

Article d'opinió de Núria Carulla Musons, membre de Justícia i Pau Barcelona.

L’aliança de la bona gent

El dissabte vaig ser a l’assemblea de la banca Fiare, el banc cooperatiu, que promou les finances ètiques. És un banc que ofereix els serveis habituals de la banca en línia, però totes les seves inversions i finançament d’empreses sempre són en un sentit ètic, ecològic i de promoció social. Tot i que sembli un eslògan que s’està posant de moda, Fiare s’ho pren seriosament i per això hi ha una comissió d’avaluació ètica que dona el vistiplau del crèdit quan l’operativa bancària ja ha donat per vàlids els balanços econòmics. Per tant, rendibilitat i ètica van de la mà en un sector que sembla gairebé impossible d’aconseguir, i amb una total transparència.

Veient les empreses i projectes finançats em vaig adonar que hi havia molta varietat, des d’empreses fabricants d’automoció, fins a cooperatives de camperols a Equador. Aquest ventall tant ampli em va fer veure que arreu hi ha persones, grups i empreses responsables i compromesos amb la justícia social i que, també, en els temps d’emergència climàtica, tenen en compte la preservació del medi ambient i l’ecologia; i aquestes iniciatives tan diverses, sorprenentment, connectades i sostingudes per un banc.

Els temps que vivim porten grans canvis que necessiten d’una nova mirada per aprendre a navegar en aigües confuses i, a vegades, molt esvalotades, per això cal fer aliances fonamentades amb els valors comuns amb tota la bona gent que trobem, vinguin d’on vinguin i siguin com siguin.

En aquests temps d’incerteses sorgeixen profetes de mal averany proclamant que tot s’enfonsa, confonen valors amb costums i posen la por al cor de molta gent i institucions. En aquests temps, precisament, les institucions d’església, i entre elles Justícia i Pau, que sempre ha estat en llocs de frontera, haurien de saber posar les bases per a una reflexió i un diàleg fecund amb tots els àmbits de la societat, per fer aliances amb la bona gent, de grups, institucions, empreses, partits polítics, etc.

El diàleg que cal ha de ser sense prejudicis previs i amb sectors de diverses tendències, amb tots els temes candents que hi ha sobre la taula: feminisme, educació afectiva i sexual, família, emigració, drets dels pobles i sobretot justícia social i drets humans. No es pot fer una defensa aferrissada de la família sense exigir més recursos econòmics i de suport a les famílies que viuen precàriament, per exemple. L’educació ha de ser per a tothom fonamentada en la realitat d’avui dia, i hem de donar confiança als professionals que en col·laboració amb els pares i mares tenen la responsabilitat de fer créixer els nois i noies en coneixements i en valors.

Crec que els signes dels temps ens obliguen a traspassar fronteres i zones de confort per fer possible l’aliança amb la bona gent. Món de les ONG, món de les empreses, món de l’ensenyament, món científic, món del dret, món polític, hem de buscar aliança amb la bona gent de tots aquests mons per reforçar compromisos i per guanyar eficàcia, davant la força, aparentment imparable, dels poders econòmics que no fan altra cosa que dominar i destruir.


Núria Carulla