Durant els darrers dies, multitud de veus han qüestionat la resposta militaritzada i l’ús del llenguatge bèl·lic per part del govern espanyol davant la crisi del Covid-19. Això "pot conduir a actuar com si realment s'estigués sofrint un estat de guerra", afirmava Pere Ortega, president del Centre Delàs, en aquest article. El comunicat de LaFede.cat reivindicant la necessitat de repensar el concepte de seguretat, o aquest altre article de Jordi Armadans, director de FundiPau, apuntant que "sobren armes i falten hospitals" també en són alguns exemples. Tots els anteriors plantejaments tenen molt a veure amb els propòsits que persegueix la campanya Banca Armada, de la qual Justícia i Pau n’és promotora, juntament amb el Centre Delàs, SETEM, RETS, AMOC, l’ODG, FETS i la Fundació Novessendes.

Com qualsevol sector industrial, la indústria de la guerra necessita finançar-se i aquí és on rau la necessitat de les accions de l’esmentada campanya. Els sistemes financers mantenen les empreses armamentístiques sent-ne accionistes; concedint crèdits a la producció, i assegurant les exportacions, tal com exposa en aquest vídeo Tica Font, membre del Centre Delàs. “En general, aquests diners són diners que té el banc. Però el banc qui és?”, es pregunta: “Les persones que hi tenen o hi posen diners”.

Al llarg de les darreres setmanes, en el marc de la campanya, les entitats impulsores hem representat a accionistes crítics/ques de les principals entitats bancàries de l'Estat, que ens han delegat el seu vot per tal de denunciar, a les respectives juntes generals d’accionistes, les polítiques d’inversions en empreses d'armament.

• El 13 de març vam participar a la junta d’accionistes del BBVA, que és el banc espanyol que finança en major mesura les empreses del sector. La xifra: ni més ni menys que 4.450 milions d’euros entre el 2014 i el 2019. Durant la intervenció, una de les qüestions que vam destacar va ser que l’entitat no està complint la seva pròpia política d’inversions, la qual estipula que no mantindrà relació financera amb empreses que venguin armament a països subjectes a l’embargament d’armes per part de la UE, l’OSCE o l’ONU. La intervenció completa es pot consultar aquí.
   
• El 26 de març va ser el torn del Banc Sabadell, entitat que ha finançat empreses armamentístiques per valor de 169 milions d'euros entre el 2014 i el 2019. En aquesta ocasió, es va posar èmfasi en el fet que les armes finançades pel banc han estat utilitzades a la guerra del Iemen, per exemple, tot provocant la mort de civils, i en que l’entitat ha començat a finançar General Dynamics, empresa que el passat desembre va tancar el contracte de construcció naval militar més gran de la història; un acord de 22 bilions de dòlars per a nou submarins nuclears nous. Podeu consultar la intervenció completa aquí.
   
• El 27 de març, a la junta de Bankia, entitat que ha finançat empreses d'armament per valor de més de 85 milions d’euros (període 2014-2019), es va recordar que sense el finançament de les institucions financeres, el 75% de les armes no es podrien fabricar. “Quina arma no és controvertida? Quina arma és garant de pau?” van plantejar els i les activistes de la campanya fent referència a la política de finançament del banc, que diu: “No es finançaran operacions l'objectiu de les quals siguin empreses amb vinculació demostrada en la fabricació, distribució o comercialització d'armes controvertides”. Podeu consultar la intervenció completa aquí.
   
• L’última junta d’accionistes a la qual hem estat presents durant el 2020 (el 3 d’abril) és la del Banco Santander, que entre el 2014 i el 2019 ha finançat empreses armamentístiques per valor de gairebé 3.000 milions d’euros. Es tracta de l’entitat que més diversifica la seva relació amb l’economia de la guerra, invertint en 15 empreses del sector. Durant la intervenció, a banda d’exigir el cessament d’aquestes inversions, es va transmetre l’esperança que la permanent tasca de denúncia acabi servint per remoure la consciència de les persones membres del Consell d’Administració “i que deixin de pensar únicament en els seus resultats anuals i els seus dividends”. Es pot consultar, completa, aquí.
   
• Pel que fa a la junta d’accionistes de CaixaBank, que també havia de celebrar-se el 3 d’abril, va ser desconvocada degut a la crisi sanitària actual. A falta, de moment, d’una nova data de convocatòria, aprofitem per recuperar la intervenció duta a terme a la junta de l’any passat (clic aquí). Cal recordar que durant el període 2013-2018, l’entitat va invertir més de 112 milions en empreses d’armament.

Al marge de les accions exposades, les entitats impulsores de la campanya continuem la nostra activitat de promoció de les finances ètiques. Com a consumidors i consumidores, tots plegats tenim un gran poder de transformació social, és per això que animem a fer canvis en els hàbits de consum de serveis bancaris i financers, tant en el pla individual com en el col·lectiu. I és que quan ens preguntem què podem fer per la pau, en aquest àmbit hi trobem una part de la resposta: contribuïu a fer que els vostres diners vagin a parar a l’economia social i solidària! La publicació “De la Banca Armada a la Banca Ètica: Deu claus per a passar-se a les finances ètiques”, que trobareu fent clic aquí, us pot ajudar a fer els primers passos.